 |
| Portada del The Economist, publicat el 31 de gener de 2015 |
Amb el permís de Charlie Hebdo, The Economist és probablement el setmanari més conegut arreu del món. La publicació britànica, liberal en tots els sentits, és fàcil de reconèixer per les seves originals portades pòster i les seves anàlisis generalment euroescèptics.
Com hem vist al llarg de la setmana, tots els diaris s’han fet ressò en
portada de la victòria de Tsirpas a Grècia. N’hi ha hagut de sonades, com la de
La Razón, que titulava “Desgrecia” i afegia “los helenos se lanzan al abismo
populista”. Però a nivell internacional, la portada de The Economist és d’aquelles
que, per bé o per malament, passen a la història, com a mínim per polèmiques.
Com quasi tota la premsa, The Economist ha posat en portada el tema de la
victòria de Syriza a Grècia. El setmanari, però, ha fet gala una vegada més de
l’originalitat amb què acostuma a captivar els seus lectors i aquesta vegada, la
Venus de Milo –escultura hel·lena per excel·lència– apunta amb una pistola. Al
titular hi resa: Go ahead, Angela, make
my day. La frase que pronunciava Clint Eastwood interpretant a Harry el
Brut a la pel·lícula homòloga es dirigeix ara a Angela Merkel, tot ressaltant,
en vermell, “el repte de Grècia a Alemanya –i a l’euro–”.
Aquest “Vinga, Angela, alegra’m el dia” i la postura amenaçant de l’escultura
grega va més enllà. The Economist, a les seves pàgines interiors posa de
manifest que, tot i que el repte a Alemanya el posa Tsipras, en realitat no és
Grècia qui demana a Merkel que “li alegri el dia”. I els més cinèfils entendran
que en realitat és tracta d’un altre president. De Mariano Rajoy. El setmanari
defensa que és el president espanyol qui desitja que Merkel dispari a Grècia,
que l’expulsi de l’euro i que no cedeixi el més mínim. D’aquesta manera aconseguiria
aturar l’auge de Podemos, que és el més semblant a Syriza que hi ha Espanya.
Però no és el primer cop que The Economist posa el focus en la relació
Europa – Grècia, ni tampoc detalla per primera vegada la delicada situació que
ha travessat Grècia els últims anys. Les següents ajuden a fer-se una idea de la línia de The Economist i els recursos que utilitza per il·lustrar les seves anàlisis.
Com veiem, The Economist insisteix en la idea que Grècia és un problema per Europa. No se centra en els problemes del país, sinó en retreure la gestió d'Alemanya sobre el tema. Jocs de paraules entre Acropolis i Apocalipsis, cançons de Green Day plenes de missatges amb segones, un home treient el cap per un embornal sota el títol "Si Grècia ho fa..:" i una atleta grec calant foc a un bitllet de 20 euros amb l'antorxa olímpica. I ara, una escultura grega apuntant a Angela Merkel. Els recursos sembla que són il·limitats.
0 comentarios:
Publicar un comentario